“La situació actual del valencià és preocupant entre d’altres raons perquè les polítiques lingüístiques no han anat ben encaminades, en aquest sentit, volíem dir la nostra”, comenta Susanna Pardines, llicenciada en Filologia i coautora de l’obra. I ho han fet. Amb La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable, tant ella com Nathalie Torres, llicenciades en Filologia per la UV, han abordat la situació lingüística valenciana en democràcia, el que suposa una repassada crítica a les polítiques dutes a terme fins ara i un recull d’arguments en favor d’unes altres que salven la llengua en un context complicat, encara clapejat de conflictes i suspicàcies. Tot en un treball que es pot descarregar de manera gratuïta a través del web de la fundació.
“La publicació del quadern ve motivada per la nostra preocupació en veure que el prestigi i l’ús social de la llengua venen reculant malgrat l’aprovació en 1983 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, afirma la filòloga, qui es mostra colpida per “uns estudis que demostren que, si bé després de 1983 hi hagué un augment en l’ús social, les xifres actuals demostres una clara davallada”. Les causes són múltiples, entre les quals destaca, però, un immobilisme social assentat en la creença “en un fals i mític bilingüisme que deriva de l’igualment fals multilingüisme de l’Estat, que mai no ha assumit ni exercit: allà està la Constitució per a recordar-nos-ho”. Per a Pardines, conseqüentment, el problema no és el “bilingüisme”, al contrari, sinó “que aquest, a terres valencianes no existeix”. La filòloga, en aquest punt, ho té clar: “Tota la societat valenciana, valencianoparlants i castellanoparlants, no es troba en situació de igualtat”. Magrat això, comenta Pardines, “no hi ha consciència de la discriminació lingüística i per això no és tractada com a tal”. |
Imprimir página
Enviar noticia
1
Sense comentaris
