Voldria amb esta estratègia arraconar els dos grups més xicotets de la càmera? O a l'inrevés, pretenia reforçar-los per a afeblir encara més al PSPV? Segurament devia ser aquesta possibilitat, perquè Camps és moltes coses, però no estúpid

I la resposta de Camps a tot açò era la mateixa que en les sessions de control. Amb el seu pitjor valencià acusava a Morera de catalanista, i el menyspreava dirigint-se a Alarte amb mofa, tot assegurant-li que "té un gran treball per davant". "Vostè li diu a Alarte que vaja amb compte amb nosaltres perquè ens té por" li responia Morera, que li deia que "a valenciania" no li guanya ningú. "Jo no aniré a Madrid a fer-me un vestit, me'l faig ací" sentenciava a Camps, aconseguint de nou arrancar un somriure a tota la bancada de l'oposició.

Marga Sanz, en canvi, en la recuperació de la veu per a EUPV en la càmera, apel·lava al discurs netament seriós. "600.000 aturats i aturades. Un 20% de valencians i valencianes sota el llindar de la pobresa. 19.000 alumnes en barracons. 40% de fracàs escolar. 16.000 persones mortes esperant l'ajuda de la Llei de Dependència. 30.000 esperen encara la signatura de la seua resolució. Líders en llistes d'espera. Deutes amb els proveïdors sanitaris, amb Correus, amb les bandes de música, amb els advocats d'ofici… Esta és la realitat, el drama del carrer i no el discurs triomfalista, repetitiu i buit d'este matí en el qual no assumeix absolutament res", etzibava la síndica d'EUPV com a salutació al candidat popular.

Després arribarien propostes com l'aposta pels trens de rodalies, l'ocupació de les competències que són pròpies per a reduir la desocupació o millorar la sanitat; però en el discurs de Sanz prevalia sobretot l'assot a Camps i la seua manera de fer i entendre la política en contraposició a la del seu grup. "S'acull i dóna recer en esta institució a imputats en casos de corrupció i açò és el que protesta la gent en el carrer. Escolte si no vol que es produïsca una factura social".

Però Camps, per a no variar, no escoltava. "Vaja amb compte amb els comunistes" bromejava de nou amb Alarte, i reincidia en les fórmules esgotades durant el dia i conegudes ja en la passada legislatura. Voldria amb esta estratègia arraconar els dos grups més xicotets de la càmera? O a l'inrevés, pretenia reforçar-los per a afeblir encara més al PSPV? Segurament devia ser aquesta possibilitat, perquè Camps és moltes coses, però no estúpid, i l'estampa que oferien tots dos grups en la càmera abans i durant les seues intervencions, era molt més conciliadora i sòlida que fa tan sol unes quantes setmanes. Vorem el que dura.