El que en principi haguera sigut una protesta segurament molesta per a alguns ciutadans, però localitzada i relativament breu, d'un parell de centenars de joves, es va convertir per obra i gràcia de les forces de seguretat de l'estat, enincidents que es van perllongar més enllà de les 21 hores i es van estendre per diversos quilòmetres quadrats del centre de la ciutat

Així, la policia va establir un primer cordó junt al carrer Sant Vicent, que els estudiants van travessar amb lleugers enfrontaments, i va ser quan estos van avançar fins a prop de cinquanta metres de la Plaça d'Espanya, quan es van trobar amb un cordó policial que, després d'uns quants instants i sense dir ni paraula, va realitzar la primera càrrega contra ells. A partir de llavors solament va regnar el caos. Les forces de l'ordre no havien tractat en cap moment que es mantinguera l'ordre i d'ara endavant els únics advertiments, acompanyats moltes vegades de colps, van ser per a convidar els xavals que pujaren a la vorera. Moltes altres vegades, els colps arribaven sense advertiment i amb els joves ja circulant per esta. Els antiavalots, per norma general, es van negar a identificar-se quan els ho van reclamar els ciutadans.

L'excepció es perllonga
A la vista dels fets, no va semblar que l'objectiu policial fóra evitar els incidents i no hi ha dubte que, si ho era, no es va aconseguir. El que en principi haguera sigut una protesta segurament molesta per a alguns ciutadans, però localitzada i relativament breu, d'un parell de centenars de joves, es va convertir per obra i gràcia de les forces de seguretat de l'estat en uns incidents que es van perllongar més enllà de les 21 hores i es van estendre per diversos quilòmetres quadrats del centre de la ciutat; amb càrregues i agressions policials tant a l'interior de comerços on tractaven de refugiar-se els ciutadans (manifestants o no), com a l'interior de l'Estació del Nord, tots els carrers limítrofs, la plaça de l'Ajuntament, i fins i tot a la Porta de la Mar.

Mentre els antiavalots continuaven repartint cera, la delegada del govern, Paula Sánchez de León, va convocar una roda de premsa en la qual finalment només va parlar el cap superior de policia de la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, que malgrat els fets, va assegurar que els seus subordinats "van respondre" als joves amb un "plus d'agressivitat" a causa de la seua "agressivitat". En este sentit cal apuntar que al llarg de la vesprada este diari sol va poder determinar (en converses amb altres companys de la premsa) algun llançament esporàdic de taronges agafades dels arbres i uns pocs objectes per part d'algun individu aïllat. "Alguns creuen que estan en un joc, però després vénen les sorpreses i les lamentacions" va apuntar Moreno, en referència a uns xavals, pràcticament xiquets molts d'ells, carregats amb les seues motxilles, als quals va qualificar com "l'enemic".

Solament minuts abans d'estes declaracions del cap superior de policia —segons fonts de la Federació Valenciana d'Estudiants— els agents van anunciar als joves que romanien protegits en l'institut i el seu entorn una breu treva durant la qual podrien retirar-se a les seues cases sense ser detinguts. Els joves van anunciar que ho farien si s'alliberava sense càrrecs els detinguts durant la jornada, extrem que van negar les forces de seguretat, per la qual cosa tant ells, com els joves i adults de la resta de la ciutat que es van acostar fins a allí al llarg de la vesprada, van decidir no abandonar la protesta.

S'hi sumen polítics i majors
Va ser així com, poc abans de les 20 hores, de nou van tractar de reprendre la marxa, esta vegada acompanyats entre uns altres pels diputats de Compromís en les Corts Enric Morera, Mònica Oltra i Josep Maria Panyella, el seu diputat en el Congrés Joan Baldoví (que va denunciar haver sigut agredit), i el seu regidor en l'Ajuntament, Joan Ribó, així com molts pares i mares dels estudiants i nombrosos adults. I de nou van ser dissolts per una càrrega policial amb colps de porra, precedida per trets a l'aire de pilotes de goma. En esta ocasió, com ja havia succeït al llarg de la jornada, alguns policies no van distingir, casual o intencionadament, entre manifestants i periodistes, qui sap si incòmodats perquè la seua actuació ja era motiu d'escarn en la premsa estatal i en breu en la internacional.

Delegació del Govern feia així cas omís a la petició d'Esquerra Unida, que ja li demanava a les 18:30 hores la retirada dels cossos antiavalots que sembraven el terror pel centre de València, en el que des d'este partit qualificaven —en paraules de la seua coordinadora, Marga Sanz— com una actuació "absolutament salvatge i descontrolada", amb "una ciutat presa per la policia, que està deixant unes imatges brutals d'agressions a xavals, periodistes i transeünts". A Madrid, al llarg de la vesprada, PSOE, IU i ERC van demanar la compareixença del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per a donar explicacions per l'actuació policial.

A les 22 hores, un helicòpter encara sobrevolava un centre de València en aparent estat d'excepció, per decisió de la responsable de l'Interior en la comunitat. També nombrosos agents es van dirigir a la facultat d'Història en Blasco Ibáñez, on es concentraven centenars de representants estudiantils per a determinar noves accions. En acabar la jornada hi havia 25 persones detingudes, mentre les imatges dels companys de premsa i ciutadans registraven desenes de ferits. Segurament algun policia també presentaria alguna lesió provocada en l'exercici de la força. A la mateixa hora, este diari no tenia constància que, d'altra banda, Paula Sánchez de León haguera enviat a les forces de l'ordre a advertir, pressionar o detindre els responsables en l'administració pels impagaments als centres educatius valencians, origen de tota esta justificada protesta.