Com una constructora, sense experiència en la matèria i presentant l'oferta més cara, es va fer amb el contracte per a emplaçar les pantalles i realitzar la instal·lació tècnica de l'organització de la visita, és una cosa que ningú no implicat sap explicar

Entre els imputats destaquen el número dos de la trama, Pablo Crespo (que declarà recentment a favor de Francisco Camps pel judici que es va seguir contra ell en el TSJ valencià), i Jacobo Gordon, antic soci d'Alejandro Agag. Al costat d'ells, Ruz ha imputat a altres nou persones, a qui considera coneixedores de l'actuació fraudulenta que presumptament es va cometre aprofitant la visita del cap de l'estat Vaticà a València.

Una despesa desgavellada i sospitosa
Cal recordar que va ser gràcies a esta instrucció com els valencians vam poder saber per primera vegada, a l'abril de 2010, algunes de les exorbitants xifres pagades per la retransmissió de la visita del Papa, i com també vam saber que en elles va ficar també la cullera la trama Gürtel. En concret RTVV va remetre als jutjats madrilenys més de 12 contractes i 300 factures per un valor d'11 milions d'euros, dels quals, set i mig van anar a parar a Teconsa, una constructora castellanolleonesa.

Com una constructora, sense experiència en la matèria i presentant l'oferta més cara (dos milions més que la següent), es va fer amb el contracte per a emplaçar les pantalles i realitzar la instal·lació tècnica de l'organització de la visita, és una cosa que ningú —ni en el seu moment el síndic de comptes, que va assenyalar que l'adjudicació va incomplir el plec de condicions— no implicat sap explicar (i els implicats mai no han dit ni pruna).

No obstant això, els motius de la contractació no són els que han portat al jutge Ruz a assenyalar als onze imputats, sinó una presumpta defraudació fiscal de Teconsa a Hisenda per la quota d'IVA suportat (per uns 200.000 euros) i de l'impost de societats per la deducció improcedent de les factures emeses per les empreses subcontractades i que no responen a la prestació de serveis reals (per més de 400.000 euros).

Així doncs, ara per ara els ciutadans no podran vore satisfet el seu interès per determinar judicialment si la despesa pública realitzada pel Consell, dirigit llavors per Francisco Camps, va respondre a un interès privat dels administradors públics. No obstant açò, les imputacions a les responsables de les empreses amb les quals contractava el govern valencià del PP segueixen sumant nous motius per a dubtar sobre la gestió realitzada durant els anys que van acabar deixant les arques públiques en la seua precària situació actual.