Vull que els joves ens traguen de la misèria política i moral en la qual està instal·lat aquest país i confie molt en aquesta generació. Espere que es fiquen en política molt joves i que eixa creativitat i eixa formació que tenen la posen al servei dels seus conciutadans

P: Desafortunadament, el seu èxit no s'ha vist acompanyat amb una possibilitat de canvi en el govern. I el que és pitjor és que la suma de vots de les forces de l'esquerra ha disminuït.
R: És que ací ha confluït el tema de la crisi i la violència amb què ha impactat en tot Espanya, amb una situació valenciana de podridura en totes les institucions. Què ha passat llavors? Jo crec que hi ha hagut un rebuig generalitzat al bipartidisme, a la idea que tots els polítics som iguals, però si mires el plànol general, el PP ha pujat molt en totes les autonomies, però en aquesta ha baixat. El que passa és que en haver-hi més abstenció d'esquerres, han pujat un escó. Però açò és irrellevant, han perdut un 3'5% dels vots, i quan ens movem en eixes franges és important, perquè amb un altre 3'5 la majoria absoluta podria trontollar.

P: A mi em resulta molt difícil fer eixa lectura. Els veig molt lluny...
R: És molt decebedor que la gent vote a un partit que amaga al seu líder i que solament avisa amb cinc minuts d'antelació d'on votarà, perquè no pot eixir al carrer sense que algú li recorde el tema de la corrupció. I ho és també en la situació de misèria moral i política que hem tingut amb aquest govern, que no ha fet a més res en els últims tres anys. Però també és cert que els valencians tendim a fer lectures pessimistes que al final desmobilitzen, i jo n'he de fer una que encoratge la gent i que crega que és possible, perquè han perdut tres punts i mig quan ells anaven a per un resultat de 59 o 60 diputats. Si a més ho compares amb l'èxit del PP en altres geografies, és més evident que sí hi ha hagut cert càstig.

P: Però la gent es pregunta quina ha de ser l'estratègia per a donar-li un gir a açò.
R: S'ha d'utilitzar una estratègia combinada. Nosaltres hem tractat de convéncer els votants del PP perquè mai hi haurà canvi si renunciem a convéncer la gent que els vota. Òbviament no als que els voten per motiu ideològic, però si els que ho fan conjunturalment. Cal fer un discurs cap a ells, però és evident que el vot en eixe espectre es mou quasi bàsicament en el bipartidisme, i l'altra pota del bipartidisme, que en el nostre cas és el PSPV, no ha establit un discurs i uns lideratge clars. I si damunt en l'àmbit estatal assumeixes la política de la dreta després de prometre que eixiries de la crisi per l'esquerra, doncs per a la còpia la gent acaba preferint l'original. No sé, al final es tracta d'esmolar l'enginy. Nosaltres, respecte a les claus de l'èxit de les quals parlàvem abans, hem sigut molt bons en la comunicació 2.0, també perquè hem fet de la necessitat virtut, perquè si els mitjans tradicionals no et donen via lliure...

P: La veritat és que no els en van donar molta.
R: Ací ha sigut una sequera. Al final resulta evident que et donen via lliure en funció de la capacitat que tens de contractar publicitat electoral, i açò en alguns mitjans ha sigut molt notable aquests últims quinze dies. Hem fet una campanya amb molt pocs mitjans i és clar, partíem amb un notable desavantatge, perquè a més, el partit en el poder, a més de més mitjans, també mou la publicitat institucional. I quin era l'únic mitjà lliure a través del qual ens podíem comunicar amb la gent i a més sense intermediaris? Doncs Internet; i el que hem penjat, sense que ningú diga "Morera ha dit" o "Oltra ha declarat" sinó veient-ho directament, ha corregut com la pólvora.

P: Té açò alguna cosa que veure amb l'agraïment en particular que feia el diumenge a la nit als joves?
R: Açò i moltes altres coses. Primerament perquè tinc moltíssimes esperances en la generació menor de 21 anys. Crec que en ells hi ha alguna cosa especial i no sé quina és la raó. Crec que té a veure en la forma que tenen de consumir els mitjans de comunicació. Per a ells la televisió ja és solament una altra pantalla, no el centre de tot que era per a la nostra generació. I ací ve una generació molt ben formada, amb el cap molt bé moblat, i que a més pensa per si mateixa sense estar tan mediatitzats per les televisions o els grans periòdics, perquè ells trien com informar-se i no creuen el primer que els arriba. Eixa és bàsicament la gent que està ara en les places encara que hi haja gent de totes les edats, i ells han sigut també els que han fet molt per Compromís. Ho hem percebut, hi ha hagut una inversió: són els fills els que han portat a votar els pares.

P: Invertir en els joves genera futurs votants...
R: Cal invertir en ciutadans. A mi m'interessen més com a ciutadans que com a votants, perquè vull que ens traguen de la misèria política i moral en la qual està instal·lat aquest país i confie molt en aquesta generació. Espere que es fiquen en política molt joves i que eixa creativitat i eixa formació que tenen la posen al servei dels seus conciutadans.

P: Amb l'ajuda de part d'eixa generació haurien fet un pas enorme amb la seua entrada en Les Corts, però per a la consolidació de la formació als ulls de tot l'electorat caldria un bon resultat en les de 2012 al Congrés. S'ho estan plantejant ja?
R: Uf, dóna'm un respir (somriu). Espere que sí, però açò és alguna cosa que ja et dic a títol personal, perquè l'anàlisi de les eleccions s'està fent ara i supose que el tema de les generals ho començarem a abordar en breu. Però sí que em sembla important que açò es consolide perquè molta gent també ens estava mirant amb esperança des de fora de les fronteres del nostre xicotet país. I crec que també s'ha d'inventar una altra manera de dialogar en l'àmbit estatal des de les forces que tenim ací en l'àmbit autonòmic. Fins ara sempre hem tingut una relació a través de partits estatals verticals en els quals mana un des de Madrid, però crec que valdria la pena que nosaltres férem un projecte a través del qual per fi ens poguérem mirar per fi des de l'horitzontalitat amb interlocutors d'altres llocs, i que açò poguera generar també un gran moviment per a anar més enllà fins i tot del nivell estatal, fins a l'àmbit europeu. Perquè el mercat està globalitzat i la lluita anticapitalista i l'eixida de la crisi per l'esquerra no estan globalitzats, i açò és un desastre. I hem de caminar cap a ací, amb totes les cauteles, com hem fet fins ara.

P: Parlem del context de crisi generalitzat i de la recerca d'una eixida per l'esquerra; un context que, amb la decepció estatal segurament els deu haver afavorit. I a la vista dels resultats, ací els ha afavorit més que a EUPV, que seria la marca que per tradició hauria d'haver guanyat més per la pèrdua del PSPV. Li estranyen els seus resultats en aquestes circumstàncies?
R: A mi no m'han sorprés, i no ho han fet perquè he estat molts anys en EU, en vaig ser sòcia fundadora. I sé que al final del camí que s'havia emprés han tingut sort i tot, perquè el tema de la crisi els ha fet ressuscitar... Però estaven en un camí absolutament contrari a l'emprés per nosaltres. Un camí en què el contrari sempre ha de ser aniquilat; sempre hi ha una veritat absoluta que ha d'aixafar a la resta; la complicitat i la solidaritat se substitueixen pel sectarisme; i el debat i la pluralitat política se substitueixen pel dogma... Amb eixos vímets és difícil arribar a la ciutadania i menys a la qual ens podem dirigir, perquè compartim un espectre semblant, i sabem que no els agraden ni els sectarismes, ni els dogmes, ni la imposició, ni el monolistisme que asfixia. I així s'ha quedat només el PC baix altres sigles, perquè han anat apartant a tots els que no eren comunistes.

P: Com Joan Ribó.
R: Una de les coses que més alegria m'ha donat és el resultat de València ciutat (somriu). Quan em vaig despertar em deia, "que passe el que haja de passar, però que a València Joan traga un bon resultat". S'ho mereix, perquè després d'una trajectòria com la seua, la generositat que ha tingut en dir-nos que sí —perquè el que li vam proposar fa dos anys era un marró—... Si haguera hagut de triar hauria demanat que València fóra bé perquè ací hem fet un pas de gegant. Segur que Rita Barberá no està contenta amb aquest resultat i açò és una cosa que a mi em motiva molt (somriu)

P: Doncs ho deixarem ací, que encara va a treballar i ha dormit poc. Hui (per ahir) ha matinat per a anar a Canal9...
R: Ja m'han dit companys i altres periodistes que no tornaré perquè tinc la llengua molt llarga (riu). Però mira, en quatre anys no hi havia anat i en una setmana dues vegades. Però bo.

P: I despús-ahir fins i tot la lloaven. Creu que podem estar davant un canvi? Un miracle?
R: Jo crec que no, però hui tocava aquesta tertúlia. I m'han tractat com a una reina, ja t'ho dic (somriu).