CRIDATS PELS PARTITS O PER INICIATIVA PRÒPIA, MOLTS MÚSICS HAN ENTRAT EN CAMPANYA
AL TALL S'HAN PROPOSAT QUE CAMPS NO TINGA LES ELECCIONS EN PAU. FOTO: L'INFORMATIU.
Per la seua música els coneixereu
Que l'actual està sent la campanya amb més moviment en internet fins hui, no n'hi ha dubte. Però un altre aspecte que l'està diferenciant, i que adquireix més relleu gràcies a les xarxes socials, és l'important paper de la música per a transmetre el missatge dels partits, tant per iniciativa dels músics, que organitzen concerts i vídeos promocionals, com també d'alguns grups que, per iniciativa pròpia i farts de la situació que vivim, han decidit dir la seua.
J.E.T.. 11 maig 2011
Vota
| Resultat
11 vots.
Ja ho revelava l'Informatiu dilluns passat. Al Tall, davant el fet "vergonyós" que el PP presente com a cap de llistes per a les eleccions autonòmiques un polític imputat per un cas de corrupció, com és Francisco Camps, es posaven mans en l'obra en el seu per a llançar, este mateix matí, una cançó i un vídeo per a denunciar davant la ciutadania esta com a mínim anòmala situació. Però, malgrat el rellevant del pas fet pels músics de la que és possiblement la banda de folk valenciana més important de tots els temps, el seu cas no és únic.
El mateix dilluns els rapers Arrap penjaven en YouTube Màfia i coentor, una cançó que resumeix i denúncia musicalment com s'ha desenvolupat la política valenciana en les últimes legislatures en mans del PP; i seria estrany que d'ací al 22 de maig no sorgiren altres iniciatives per part d'artistes que tracten, a través de l'eina que millor dominen, de mostrar el seu malestar i mobilitzar a la ciutadania perquè les coses canvien.
I és que la cultura i en particular la música són un vehicle eficaç per a fer arribar missatges senzills, i per eixe motiu cap partit en lliça ha deixat d'utilitzar-la en els últims dies, d'una manera o un altra, per a guanyar-se l'electorat. La manera més senzilla, l'elaboració de concerts, ben programats pels propis partits o bé amb diners públics, i amb cartells que defineixen d'una manera més o menys subliminal les polítiques cultural i la línia de pensament que defensaran els seus programadors.
Francisco Camps tenia difícil dilluns passat el fet de convéncer els profans de la seua aposta per la cultura després d'una legislatura marcada pels enfrontaments del Consell amb sectors com l'escènic o el de les bandes de música, tan arrelades en les nostres terres, i a les quals deu milers d'euros i ha retallat el pressupost destinat a l'educació en les societats musicals
Així, si EUPV organitzava abans de la campanya un Rock Per la República amb un cartell de propostes contraculturals com Benito Kamelas, Los Chikos del Maíz o El Último Ke Zierre, el PP programa per a este dissabte 14 a Mislata un de gratuït encapçalat pels murcians M-Clan. Açò sí, este últim, malgrat tractar de llavar la cara de Corredera amb so de radiofórmula espanyola, el paga la Diputació. També amb diners públics, en este cas municipals, i també amb un altre perfil, se celebrava dissabte passat a Almussafes (governat pel Bloc), el AlmusaFest, amb Obrint Pas i Orxata Sound System com a caps de cartell. El missatge que els uns i els altres llancen amb els concerts no deixa lloc a equívocs.
No obstant açò, l'aposta musical més ambiciosa feta fins hui en la present campanya és la realitzada pel PSPV, que la passada setmana presentava la seua "cançó de campanya", Dignidad, i el seu corresponent videoclip. El tema, una versió de la cançò de Deacon Blue Dignity, "resumeix bé l'aspiració i desig de molts progressistes, gent honrada i decent, gent que sent, pensa i vol un canvi", deia Jorge Alarte en la seua presentació dissabte passat, i ja ha sigut escoltat a través del seu vídeo en YouTube prop de 4.000 vegades, encara que la seua repercussió sembla encara no ser notable.
En un plànol més modest es mouen en canvi les corporacions municipals, que a més dels vídeos convencionals de campanya, s'han sumat en alguns casos amb major o menor fortuna a la moda dels Lip Dubs. En el segon dels casos estaria per exemple el realitzat per Compromís Per Parterna versionant en valencià un tema de M-Clan; i en el primer, el realitzat pel PSPV de Rocafort, que a més de fer campanya per la llista que encapçala Amparo Sampedro, aprofita per a anunciar el primer Rockafort, festival en el qual actuaran este divendres 13 els grups locals Lemon, Skatutti Prest, Imperfectes i Automatic.
I també amb una important participació de tot el poble, encara que sense demanar el vot explícitament en ell, la coalició Compromís de Senyera va realitzar durant les últimes setmanes un videoclip del tema Romanç de Senyera recuperat per Pep Botifarra, que s'estrenarà divendres que ve en la localitat de la Ribera Alta. Finalment, i en un plànol més proper al videoclip, EU de Paterna ha aconseguit que Celtas Cortos els cedisca la cançó Todo Cambia per a fer el seu vídeo electoral.
El pas a la política, encara que siga a nivell testimonial, ja són menys els músics que ho donen, i en els presents comicis solament la presència del cantant de La Gossa Sorda, Josep Nadal, en la llista municipal de Pego (de quatre) i autonòmica d'Alacant per Compromís destaca d'alguna manera, encara que no és l'únic; també el polifacètic Toni de l'Hostal es va sumar a última hora a la llista de Compromís per Alcudia.
Ni en la realitat ni en la ficció La música parla per tots i també ho fan les promeses dels partits respecte a temes culturals, encara que els fets, per part d'aquells que han exercit el poder en els àmbits municipals i autonòmics, són els que més alt i clar ho fan. Per això Francisco Camps tenia difícil dilluns passat convéncer els profans de la seua aposta per la cultura després d'una legislatura marcada pels enfrontaments del Consell amb sectors com l'escènic o el de les bandes de música, tan arrelades en les nostres terres, i a les quals deu milers d'euros i ha retallat el pressupost destinat a l'educació en les societats musicals.
La desafecció ha sigut tan cridanera que pels impagaments del Consell no solament van patir les bandes de música reals (on s'estan perdent centenars de llocs de treball), sinó també la més destacada de ficció, doncs la sèrie Unió Musical Da Capo es va vore forçada a desaparéixer malgrat la seua bona audiència a causa que la productora va gravar tota la primera temporada sense cobrar ni un sol euro de RTVV. La presència de músics en l'acte del PP es va limitar a la banda del guitarrista Ximo Tébar, programador de jazz de capçalera de les autoritats valencianes del PP, ja siga en el Palau de la Música o en l'IVAM, i a les actuacions d'un grup de dolçaina i tabalet i un altre de cant d’estil. Com en la resta de fronts, tampoc creuen que els en faça falta molt més.