"Ja fa molts anys que moltes persones diuen que aquets sistema és insostenible, que va a la deriva i que s’ha de transformar. Alguns ho deien més a través de llibres, i nosaltres potser més a través de l’acció"

P: El passat mes de novembre es va presentar al judici civil, en què el BBVA li reclama 24.000 euros. És el primer judici al qual us presenteu. Per què?
R: De judicis n’hi ha hagut alguns abans, però ni tan sols els hem parat atenció. Habitualment no em presento perquè sóc insolvent i si em presentés, hauria de pagar les costes del judici. En aquest cas, com la targeta era molt irregular, vam decidir prensentar-nos per denunciar aquests tipus de contractes, i aprofitar l’ocasió per posar en evidència com en són, de perversos.

P: Tanmateix, la jutgessa decideix que és vostè i no el BBVA qui ha de pagar. Xoca vore com el sistema fa pagar un usuari per una “errada” d’un banc que comercialitza un producte financer dubtós, pocs dies després d’indultar un banquer…
R: Bé, no em fan pagar perquè sóc insolvent i per tant no pagaré, això d’entrada. D’altra banda, en el cas de l’indult que ha fet l’executiu espanyol, s’han demostrat els mecanismes de vinculació entre els diferents poders del sistema actual. El que és clar és que la legalitat i el sistema judicial són eines del poder. Per això penso que el sistema judicial no està legitimat per jutjar-me.

P: Al 2008, ja cridàveu a la insubmissió bancària. Pareix que el temps us està donant la raó...
R: Ja fa molts anys que moltes persones diuen que aquets sistema és insostenible, que va a la deriva i que s’ha de transformar. Alguns ho deien més a través de llibres, i nosaltres potser més a través de l’acció i de la difusió, però formem part d’aquesta gent que està treballant i que ara es veu que aquesta feina era important.

P: Quina és actualment la seua relació amb les 39 entitats financeres a les quals va demanar crèdits?
R: Algunes continuen insistint per les vies comercials habituals perquè pagui el deute, perquè anar per la via judicial no els serveix de molt quan veuen que l’usuari no és solvent com per pagar-ho. Hi ha tretze entitats que continuen volent anar per la via penal i la resta han anat per la via civil, però no ha transcendit res als mitjans perquè no és habitual que una denúncia civil surti a la premsa.

P: Al 2008, també deia que feia aquella acció perquè “se’n parli, i molt”, tot i que ja sospitàveu que els grans mitjans no se’n farien gaire ressò. Com valora el tractament del seu cas als mitjans?
R: En el cas del BBVA, la resposta mediàtica va ser impressionant. Es va omplir la sala del judici de mitjans. Suposo que en part va ser per iniciativa pròpia dels periodistes perquè hi sortís. Però quan sortim denunciant aquest cas del contracte de la targeta del BBVA, al poder no li interessa, i al cap d’una setmana, els mitjans treuen que el fiscal em demana vuit anys de presó. Aquesta notícia se sabia des del juny passat: si la treuen ara és per ficar por al cos de la gent únicament. El que va dir la jutgessa també ho pinten com si fos una condemna, com si hagués de passar, perquè la gent es quedi amb la idea que davant d’una opció com la meua, hi ha repressió. A nosaltres el que ens interessa, més que sortir o no en la premsa, és que això pugui remoure una miqueta més les consciències de la gent.

P: La vostra idea de transformar la societat, s’ha convertit en la Cooperativa Integral Catalana . Què és això?
R: És un projecte de transició per anar construint una societat fora del capitalisme, que el pugui arribar a substituir. Intenta construir des de baix tots els elements necessaris per una societat autogestionada, assembleària i participativa que cobreixi les necessitats bàsiques com són la salut, l’alimentació, l’educació i l’habitatge. Hi ha tota una sèrie de mecanismes, de suport legal etcètera, per facilitar que les persones puguin anar-se implicant en un sistema nou en el qual ja no importa si són insolvents perquè es crea una nova consciència i una nova manera de relacionar-se, molt basada en la confiança. Actualment formem la CIC unes 2.500 persones.

P: Fruit de la vostra experiència, ha començat a rodar la cooperativa integral madrilenya i també la valenciana. En quina situació es troba aquesta darrera?
R: Són processos incipients que han de fer molta feina per anant generant confiança, amb un nucli promotor, que van veient com pot avançar el procés i com s’aplica en el nucli local. De moment s’estan fent assemblees, reunions, contactant amb col·lectius amb l’objectiu de posar-se en marxa. A La Rioja, a Euskalherria, a León... també hi ha d’altres propostes que van sortint d’altres territoris.

P: Li demana molta gent consell sobre com fer accions de desobediència bancària?
R: Hi ha molta gent a la qual, en un moment determinat, li arriba la consciència que no podrà mantenir la solvència dintre del sistema i a la qual li interessa veure de quina manera passar de la solvència a la insolvència. Donem consells que hi ajuden i, en funció del grau d’implicació, de risc o de compromís que vulgui assumir cadascú, funciona més o menys.

P: Teniu un web on reivindiqueu la rebel·lió col·lectiva, en el qual demaneu que cadascú assumeixi “un compromís personal de desobediència civil”. Per exemple?
R: Cadascú pot decidir fins on vol arribar i quin camí vol seguir, però el que ha de saber és que cada vegada té més eines per fer un canvi personal i implicar-s’hi de manera col·lectiva: si tens una hipoteca, deixa de tenir-la i vincula’t a un projecte d’habitatge col·lectiu; reactiva un projecte empresarial autònom que no depengui del sistema; en l'àmbit del consum, deixa de donar suport a les multinacionals per comprometre’t amb el consum local... El que és important és qui tingui la capacitat de generar-se temps per dedicar a aquestos temes, que s’impliqui en generar un projecte col·lectiu en l'àmbit local o en un àmbit més gran. El més important és que puguem autorganitzar-nos i això requereix molt de temps i moltes persones. Podem organitzar-nos i podem canviar les coses, però sense un bon treball en equip no arribarem enlloc.