Això ho pague jo dedica capítols als personatges més importants del teatre de Xavi Castillo, així com a l’explicació dels orígens de Pot de Plom, al procés de creació dels seus sketches, fotografies, fragments de les seues obres, les diferents censures que ha patit l’artista i les relacions amb el poder i l’Església. Segons Castillo, el cinema és molt important per al seu treball, “Rita és meitat Godzilla meitat King Kong”, va dir un segon abans de fer una breu imitació de l’alcaldessa de València. I remarcà: “Estem en un moment polític i social en València en què qualsevol exageració [de Rita Barberá] es queda curta”.

La presentació va ser un resum-reflexió sobre els temes tractats pel llibre. Es va parlar sobre l’actualitat al País Valencià en relació amb la política, la llibertat d’expressió, els mitjans de comunicació i el teatre. Sobretot, Castillo va posar èmfasi en la idea de fer nàixer nous humoristes que utilitzen aquest humor popular que poc es veu als teatres: “S’hi està fent un teatre burgés, conformista, hauria de representar-se més aquest tipus de teatre popular, més polític; cal parlar d’actualitat”, va voler remarcar.

Va contar també alguns dels seus enfrontaments amb el poder i la censura, com l’episodi que van viure a Anna quan l’alcalde no els va deixar actuar perquè “no volia que insultara el seu rector”. També pateix la tergiversació, com va fer fa escassos dies abans el diari ABC relacionant el que Xavi Castillo va dir durant una actuació –“Agafem al director d’Informatius i el pengem dels ous, pacíficament”– amb la manifestació dels indignats valencians als estudis de Televisió Valenciana a Burjassot, cosa que segons l’humorista estava “òbviament fóra de context”.
La presentació va acabar amb la proposta de Xavi Castillo de fer un recorregut, “un poc terrorista”, fent “l’animal per València”, imitant polítics i preparats per eixir corrent cada volta que anara la policia, seria alguna cosa així com La Marató dels Indignats. En definitiva, en cap moment va deixar de parlar des del seu humor entre medieval, irònic i casolà, i va mostrar-se com el Xavi Castillo que la gent coneix pel seu espectacle, proper al públic i amb la rialla com eina de treball.