El motiu de l'interés de Francisco Camps per perllongar un invent que aparentment no sembla resultar rendible per a ningú, resulta la major de les incògnites

En concepte de què un contracte pagat amb diners públics de tots els valencians i executat pel govern dels valencians ha de ser ocultat als valencians, suposa, com a mínim, una gran incògnita. Més gran si cap de la de saber en concepte de què Jorge Martínez Aspar sí que pot conéixer els detalls de l'acord; doncs cal recordar que ell, al costat de l'empresari Fernando Roig i Bancaixa (que van exercir sota el nom de la societat Valmor Sports de paraigua per a donar-li una aparença d'acord privat al negoci), van ser els primers a baixar del carro quan el negoci va deixar de ser-ho.

En 2009 Valmor Sports ja declarava unes pèrdues acumulades de 12'5 milions d'euros, però afortunadament per als empresaris propers al president Camps, este va decidir que d'ara endavant serien els ciutadans els que pagarien el cànon —llavors, de 19 milions d'euros, ara es xifra entorn dels 26 milions anuals— perquè la prova es dispute en el port de València. Este cost se sumaria al de la creació del circuit urbà (entorn dels 100 milions d'euros) que no va eixir a cost zero com el líder del PP valencià va prometre abans de comparéixer en les urnes en 2007.

Solament coneixent estes xifres, i tenint en compte que també els comerciants de la ciutat han negat tindre cap benefici (després de punxar quan el primer any van declarar comercial el diumenge de la prova, mai més van tornar a fer-ho, perquè els assistents a la carrera no els van reportar cap ingrés addicional), resulta molt difícil quan no impossible determinar on estan els enormes ingressos a sumar en "l'haver" per a compensar este "deure" i fer de la Fórmula 1 a València un negoci beneficiós.

Si a açò se li suma que en l'estrictament esportiu, les proves disputades fins ara, a més de coincidir amb un clot sense fi del pilot d'origen asturià establit a Suïssa, Fernando Alonso, han evidenciat un menyspreu dels afeccionats per un circuit al qual amb prou faenes es produeixen avançaments, el motiu de l'interés de Francisco Camps per perllongar un invent que aparentment no sembla resultar rendible per a ningú, resulta la major de les incògnites.

Malgrat açò, si és certa la informació que publicava El Mundo, l'acord entre Ecclestone i Francisco Camps ja estaria tancat, i la prova s'allargaria —i amb açò, les molèsties als veïns, la paralització del projecte de façana marítima de la ciutat i, si les coses no canvien radicalment, les pèrdues ingents de diners  públics— fins a l'any 2020. Un acord que Camps potser donarà a conéixer després de la seua investidura com a president de la Generalitat, que tindrà lloc este mateix dijous.