En el recurs s’alega que s’ha prescindint, total i absolutament, del procediment establert per la llei per a l’adjudicació d’aquest tipus de contractes ja que és la Mesa de Contractació l’única que pot demanar informes addicionals i en aquest cas s’ha utilitzat un informe demanat per providència d’alcaldia que és el que al final a cap girat el resultat de l’adjudicació que en un principi s’havia atorgat a Aguas de Valencia i finalment i gràcies al informe s’ha adjudicat a Aquagest.

Tanmateix, la Mesa de Contractació va alçar proposta en tres ocasions a favor de Aguas de Valencia però malgrat açò l’informe jurídic fet pels serveis municipals va concloure que hi havia que dictaminar a favor de Aquagest de manera que es va impedir al plenari votar la proposta que havia alçat en reiterades ocasions la Mesa de Contractació el que suposaria una manifesta il·legalitat. El bloc s’acull al Reial Decret Legislatiu 2/2000 en el seu apartat tercer que explica el següent: “Quan l’òrgan de contractació no adjudique el contracte d’acord amb la proposta formulada por la Mesa de Contractació deurà motivar la seua decisió”, cosa que no va succeir al impedir que el plenari votara la proposta.

Segons el regidor del Bloc Josep Melero “el servei d’aigua potable s’ha adjudicat de manera irregular per segona vegada, fa cinc anys Baixauli ja va maniobrar per cap girar l’adjudicació, i ara una volta que l’Ajuntament ha perdut el contenciós que va interposar Aguas de Valencia, ha tornat a fer el mateix posant en perill l’estabilitat financera de l’Ajuntament per defensar els interessos d’Aquagest de manera incomprensible. El senyor Baixauli haurà d’explicar que el mou a no fer cas de la Mesa de Contractació i a utilitzar amagatalls per acabar adjudicant el contrari del que se li proposa”.
Aquestes pressumptes irregularitats han estat també denunciades en reiterades ocasions pel PP de Silla que exigia fa uns mesos a l’alcalde socialista que explicara quins interessos hi ha darrere d’aquesta adjudicació.